Desarrollo de indicadores técnico- económicos para evaluar la resiliencia y su aplicación en sistemas ovinos en Aragón

Abstract

La cria de petits remugants a Espanya genera una enorme riquesa, fixa la població i promou el desenvolupament de les zones rurals amb oportunitats productives i laborals limitades. No obstant això, en relació amb l'evolució del cens total d'oví a Espanya, el nombre d'efectius va disminuir un 35% des de l'any 1999 fins al 2019 i el nombre d'explotacions va disminuir un 8% des de l'any 2007 fins al 2022. En l'escenari productiu actual, a l’Aragó existeixen diversos factors limitadors que dificulten la continuïtat de les explotacions, com per exemple la baixa rendibilitat. Per això, és fonamental entendre quins factors tecnicoeconòmics es relacionen amb la seva resiliència per poder establir estratègies de millora. L'objectiu principal d'aquest treball és desenvolupar indicadors per avaluar la resiliència dels sistemes de cria d'ovelles de l’Aragó, amb la finalitat de proporcionar eines que recolzin accions futures encaminades a reduir l'impacte de les crisis. A partir de dades tecnicoeconòmiques des de l’any 1993 fins a l’any 2022, s'han definit i localitzat els anys en què el sector ha sofert crisis i s'han identificat les causes d'aquestes. Al mateix temps, s'han identificat els indicadors tecnicoeconòmics es van relacionar amb una major o menor resiliència de les explotacions en cadascuna de les crisis. Els resultats han constatat que el sector oví de l’Aragó es veu afectat per diferents factors, com sequeres i reformes de la Política Agrària Comuna, atès que en el 50% dels anys de l'última dècada el sector ha sofert crisis degudes al context econòmic o epidemiològic nacional. D'altra banda, no s'han identificat diferències de resiliència entre les diferents tipologies d'explotacions d'acord amb les dimensions de les mateixes (petites, mitjanes i grans) i al sistema d'explotació (secà, mixt i muntanya). Finalment, els resultats apunten que, per ser resilients, l

La cría de pequeños rumiantes en España genera una enorme riqueza, fija la población y promueve el desarrollo de las zonas rurales con oportunidades productivas y laborales limitadas. Sin embargo, en relación a la evolución del censo total de ovino en España, el número de efectivos disminuyó un 35% desde el año 1999 hasta el 2019 y el número de explotaciones disminuyó un 8% desde el año 2007 hasta el 2022. En el escenario productivo actual, en Aragón existen varios limitantes que dificultan la continuidad de las explotaciones, como por ejemplo la baja rentabilidad. Por eso, es fundamental entender qué factores técnico-económicos se relacionan con su resiliencia para poder establecer estrategias de mejora. El objetivo principal de este trabajo es desarrollar indicadores para evaluar la resiliencia de los sistemas de cría de ovejas en Aragón, con el fin de proporcionar herramientas que respalden acciones futuras encaminadas a reducir el impacto de las crisis. A partir de datos técnico-económicos desde 1993 hasta 2022, se han definido y localizado los años en que el sector ha sufrido crisis y se han identificado las causas de las mismas. A su vez, se han identificado qué indicadores técnico-económicos se relacionaron con una mayor o menor resiliencia de las explotaciones en cada una de las crisis. Los resultados han constatado que el sector ovino en Aragón se ve afectado por diferentes factores, como sequías y reformas de la Política Agraria Común, dado que en el 50% de los años de la última década el sector ha sufrido crisis debidas al contexto económico o epidemiológico nacional. Por otra parte, no se han identificado diferencias de resiliencia entre las distintas tipologías de explotaciones de acuerdo al tamaño de las mismas (pequeñas, medianas y grandes) y al sistema de explotación (secano, mixto y montaña). Finalmente, los resultados apuntan que, para ser resilientes, las explotaciones deben: (1) maximizar la productividad de las ovejas presentes y (2) maximizar la rentabilidad.